Anuncis

"Donde caben dos caben tres"... Segur?

Una afició que tinc que, de vegades crispa els nervis als que veuen la tele al meu costat, és analitzar els anuncis que em criden l'atenció.
Un d'ells es el d'IKEA amb la seva irritant cançó: "donde caben dos caben tres, la la la".
Surt una escena on un home, el fill de certa edat que ja s'havia emancipat, diu enmig d'un dinar que ha de tornar a la casa familiar... Que bé! No té prou diners per a mantenir-se, es prou gran com per viure amb els pares (en el cas de l'anunci, amb avis, pares, germans quitxalla vària) però... quina alegria, ole, ole!!
Sí home.
Apart que t'ensenyen un pis amb nosequantes habitacion bastant més grans que el menjador d'un pis mitjanet; que treuen dels amplis armaris i prestatges tot un munt de coses que deuen desaparéixer perqué... on va la roba que treus de l'armari que prestes amablement al nouvingut? a sota al llit? surt una altra habitació fantasma del pis que surt a l'anunci? Ja que, tot content, l'avi ensenya una habitació buida i àmplia plena de caixes de productes IKEA? I no diguem quan ensenyen com repartir la taronjada de dues persones en tres gots... Ejem, ole ole, a menjar menys entre tots.
L'explicació és fàcil, ja ho sé: "apretujémonos todos, que donde caben dos caben tres (o quatre o cinc o...)"; que ja dic que és molt bonica la solidaritat i l'amor familiar però... cal tanta alegria cançonera? La resposta és sí, és un simple anunci però també sembla una burla a la situació actual de moltes famílies. I això és el que em toca els nasos d'aquest riatller anunci. Exagerada? potser, però la Mireia és així.

la Mireia