La meva vida: capítol 2

Els meus treballs, les meves feinades

Quan he començat a escriure el següent text m'he adonat que és impossible separar la meva experiència vital de l'explicació dels treballs que he arrivat a realitzar. Les vivències són les que m'han portat a realitzar totes les tasques i treballs que han estat totalment eclèctics. Per tant uniré els dos temes i, de passada, estalviaré als posibles lectors, haver de llegir situacions repetides i totalment inconexes...
Així doncs, prepareu-vos a patir ;)

Que jo recordi, una dels meus primers treballs va ser estudiar. Vaig començar el curs primer als tres anys... En resum, el meu pare va morir poc després de néixer jo, la mama era las de l'època on s'educava que l'home era el que treballava i la dona la que era mestressa de casa. Per tant, i sento dir com d'equivocada va estar, va fer anar a treballar a la meva germana amb 14 anys crec, enlloc de portar el menjar a taula ella. Feia alguna cosa a casa però es veu que tenir una personeta pel voltant no li feia massa gràcia perquè deseguida em va portar a un col.legi de monges Dominiques a Horta, el meu barri de Barcelona. Era una bona escola, de gent "bien" i crec que li van fer algun tipus de favor ja que diners no havia... Potser perquè ja havia estudiat la meva germana, fins que va abandonar en morir el pare. També, posteriorment, va permutar a una constructora per pisos a l'edifici, el terreny on vivíem, que tenia una petita casa d'una planta i un gran jardí, amb hort i tot, que havia cuidat sempre el meu pare. També hi havia una petita part amb quatre gallines i conills. Ah! I un gos llop malabèstia que s'emperrava (mai millor dit) en voler-se'm crospir. L'amor a la cura de plantes i animals em deu venir d'aquí :)
El barri d' Horta, als anys 60, era la perifèria de la ciutat de Barcelona i no tenien massa valor però el suficient per poder obtenir la categoria necessària que la meva mare volia obtenir. Ara és una Zona Residencial... com són les coses, oi?
En quant a mi vaig començar a l'escola. Mentre, construïen davant de casa,el nou edifici. Teníem cura de no obrir les finestres per no trobar-nos amb els "paletes" mirant i també per no veure la destrucció d'aquell jardí estimat tant cuidat pel meu pare...
No existia aleshores el que es diu Guarderia o, després, Preescolar (mare que vella em sento ara). S'anava de dilluns a dissabte i em van posar o "entafonar" al primer curs que tenien. Tot nenes, és clar!
No ho sé segur però potser vaig estar dos anys fins que es van adonar que, de tant escoltar les classes que donaven a les altres nenes, vaig aprendre a llegir, escriure i comptar abans del quatre anys. Com era "bona nena" i no molestava ni aixecant-me ni parlant, un dia es van sorprendre quan, amb la meva veueta, vaig corregir una resposta de la nena asseguda al meu costat. Això va tenir dues conseqüencies: van saber que existia i no era un pupitre a una nena enganxada i, l'altre, que em vaig "guanyar" per sempre l'apelatiu de "la empollona" que em va acompanyar fins el final... Vaig patir el que es diu ara "bulling", o maltractament escolar, per culpa d'això i de no ser "xivata"... Mai ningú ho va saber fins una nena ho va dir a ma germana quasi acavant l'escola ja!

Als cinc ja feia segon i aprenia francès i piano. Gràcies als bons ensenyaments d'aquelles monges que tenien més passió per ensenyar que tots els cursos universitaris que posteriorment van exigir als "profes", gràcies a l'estil de treball i exigència de la perfecció i, com no, els preceptes morals, van aconseguir que jo agafés una bona dinàmica d'aprenentatge que ha permés que estigués preparada per aprendre, tota sola, qualsevol tema que se'm proposés.
Vaig quedar-me a l'escola fins vuitè, curs que aleshores (ai que vella!) era l'últim que hi existia. Acabaven de crear el nou Pla d'estudis anomenat BUP, però encara no sabien si l'escola podria realitzar aquells estudis...
Un mes abans de començar aquest últim curs, la mama va morir. Jo vaig haver de deixar de ser una nena a ser la que portés la neteja de la casa i, poc després criar el primer fill que la meva germana va tenir.
La primera "feina" que vaig tenir va ser donar classes a nens/nenes que de vegades eren més grans que jo!
Però en poc temps vaig haver de passar de profe a cangur, de cangur a mare substituta de 3 nens, amb 14/15 anys poc viscuts i més voluntat que coneixements.
Però això és un altre capítol :)