M'agradaria escriure sempre coses agradables, o divertides, o tontes simplement. Però un dels símptomes de la Fibromiàlgia pot ser una gran Fatiga que no permet ni poder posar atenció en la lectura de un llibre per exemple; també escriure és un gran esforç, i no cal que parlem de qualsevol exercici físic tant fort com pot ser aixecar-se del llit o pentinar-me...
"Gràcies" al canvi de temps aquests fets s'accentuen i, el dia de tempesta que hem tingut no ha estat per a mi gens fàcil. A les fosques per un tall de llum, sense poder veure la caixa tonta que em fa passar l'estona, fer el punt de creu que m'ajuda a tenir més mobilitat als dits i que tant temps em té ocupat el "coco", ni tan sols mirar la llum del sol per la finestra... En fi, van ser quasi 12 hores desesperants!
Sort d'aquest bloc que em permet desfogar-me i tornar a ser "La Mireia". Així signo quan jo, la Mireia, em sobreposo a la Mireia que té un cos que li falla al seu cervell i no li permet fer res del que vol: coses tant rares com fer caminades per Mediona poble i no Mediona jardí, com córrer i ajupir-me per jugar amb les meves gates, com ballar amb la música que m'agrada (cosa que m'agradava fer abans mentre realitzava les coses de la casa, sort que aleshores no em veia ningú) com, simplement, viure i moure's com els demés.
Qui no comprengui o cregui que no existeix aquesta malaltia només li desitjo una cosa: que mai no la tingui i hi hagi de patir-la. Només això.
Pròxima parada: La Mireia explicarà la multitud de treballs diferents que ha realitzat per guanyar-se la vida. Sembla un tema pesadet però ja veureu la varietat de coses inconexes que he arrivat a fer... Un avanç? Vaig començar de cangur als 14 anys i després vaig ser professora de Judo :) i, entremig hi ha uns quants treballs i, després molts més i més que variats! Per cert. sóc també escriptora... Algú dóna més?
Fins aviat
la Mireia i La Mireia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada