Coses dolentes, coses bones

Coses dolentes, coses bones
Segueixo ocupada cuidant de la meva Bruixeta però, com veig que es va recuperant, he tornat a tenir esma per escriure una mica al bloc. Ja vaig dir que m'havien passat coses bones, que no és gaire normal, i això mereixia una entrada al meu diari-bloc.
A la vida de tothom hi passen coses dolentes i bones; a la meva ambdues van juntes. Les dolentes em venen, vulgui o no vulgui, però si vols pots trobar les bones que et venen com a compensació.
Aquí us dic algunes que m'han passar ultimament:

DOLENTA: he tingut una crisi aguda de fibromiàlgia que m'ha fet pensar el perquè de seguir aguantant. BONA: el meu marit en fa companyia tot el temps i, fins i tot en somnis em diu que m'estima! (Nota per a les dones: quan somien els homes és quan els enxampes en els seus veritables pensaments).

DOLENTA: no he pogut, un altre any, anar a la Festa Major del poble, i van... BONA: un bon amic medionenc que coneix el meu problema, després d'un dels espectacles, m'ha fet el detall de portar-me la meva beguda preferida a casa! No ho enteneu? Jo sí :))) , només pel fet de pensar en què em podria ajudar a animar-me... ja ho ha fet, encara que no m' ho hagués portat. Per cert, mmm que fresqueta i bona!

DOLENTA: La meva gata Bruixeta s'ha posat malalta. Dolenta, molt dolenta la cosa. BONA: de moment millora i a sobre està més carinyosa malgrat el mal que li faig amb les cures. I això em consola l'angoixa de fer-li mal.
I n'hi ha més però, si jo estic cansada d'escriure no vegis qui em llegeix...
A més em guardo les forces pel segon capítol de les meves memòries... que si no segueixo escrivint seran desmemòries perquè em farè vella fins que arrivi al capítol de l'edat que tinc ara i ja ni me'n recordaré ;)
Ho sento, tornaré aviat...
La Mireia