No aguanto el dolor... dels altres!

A qui no li agradin els animals no ho entendran... Però si és així entendreu la tristesa que tinc. La meva gata Bruixeta, de. 12anys, se m'ha posat malalta i, a sobre, per curar-la li he de fer mal :(
Ja va tenir un problema igual fa dos anys i se'n va sortir...
Però ara, cada cop que li faig les cures pateixo més que si el dolor fós meu...
La meva Bruixeta (es diu així perquè és negre i una bruixota bona), m'ha acompanyat desde el temps en que em vaig sortir d'un ingrés a l'hospital que va ser bastant greu. La seva germana Tafanera i ella m'han fet companyia tot aquest temps de dolor i impotència que em dona la fibromiàlgia. Les seves trapellades de cadells i, després, la obediència quasi canina perquè actuàven com gossets a les meves "ordres" m'ha fet passar els mals moments molt millor que 20 antidepressius i 30 calmants. La Tafanera la vaig perdre als 10 anys i ara lluitaré tot el que pugui perquè la Bruixeta segueixi el meu camí més temps. Tinc també una trapella de mesos que es diu Lluna, de llunàtica. Encara que em queixi de que està com un llum i de la seva hiperactivitat destructiva, també provoca que no pensi tant en mi i les meves circumstàncies :)
Ara ja l'està montant perquè no enten què fa la Bruixeta amb una "campana" al coll i, "amablement" em reclama la meva atenció i he de deixar l'ipod si vull seguir conservant-lo senser ;)
Si el carinyo cura la meva nena estarà perfecte en unes setmanes. Si no, li hauré donat tot el que necessitava en un mal moment. Tant de bó que els humans fóssim iguals. Fins un altre moment que em deixi la trapelleta Lluna.
La Mireia