La meva Fauna

La meva Flora i Fauna
Sóc barcelonina però medionenca d'adopció des de fa 13 anys. La meva definició de jardí abans era la meva terrassa d'uns 10 m2 que era plena de torretes amb flora i fauna de tota mena: cactus arborescents enormes pels anys de cura del meu "jardinet", flors de tota mena, 2 gàbies amb 2 conills (Blancaneus es deia un, petit detall de confusió perque era mascle), un ànec blanc (dec tenir algún problema amb la identitat de gènere ja que també va ser mascle i es deia Daisy), tòrtores (primer va ser una, després vaig posar-li una parella i ja van ser 12), un gos llop etc. ; en total, entre la terrassa i a dins de casa... uns 50 animalons (ocellets varis, hàmsters, cobaies...).
Tothom em donava animalons recent nascuts que "suposadament" estaven malalts i a les portes de morir. Sí, sí... Tots em van viure i fins més enllá de la seva esperança de vida! Es veu que tinc mà en aixó de guarir i criar animals.
Amb el temps van trespassar a l'altre vida, a "millor vida" no, que bona "vidorra" els vaig donar... Havia moments que semblava un d'aquells tests de lògica on has de passar un riu amb llops i ovelles: treia a nedar a la banyera a l'ànec, mentre els conills corrien pel passadís, el gos a la terrassa, els pollets que em van portar d'una granja escola on van anar els meus dos fills, un al cap i l'altre sobre la sabatilla... tot sigui per l'amor a la naturalesa :D
Quan ja no en va quedar cap de viu, després d'operar-me de la columna, vaig conéixer per casualitat a la meva parella i vaig venir a Mediona.
Als dos anys vaig posar-me molt greu i, després de sortir-me'n... em van regalar dos gatetes! com estàven molt dèbils i jo tenía temps per a cuidar-les... I de moment una té 12 anys i mig! L'altre, pobreta va tenir una leucèmia als 10 anys, peró estava en plenes facultats físiques... llàstima i ràbia perquè el fill de p del càncer s'ha endut a tots els meus familiars: pares, avis, oncle, germana... Ja podien tenir "bona vida" que el desagraciat del càncer no ho va respectar mai. A la meva família l'esperança de vida està sobre els 40/55 anys.
Es veu que la mà que tinc amb els animals deu ser per tota l'energia vital que va treure als meus familiars... La trespasso a tot el que toco, siguin plantes o animals...
Fa 7 mesos el meu marit va rescatar un cadellet de gat que no pessava ni 500 grams; gelava i estava perdut de la seva mare. Me'l va portar i ara... és una gateta de 8 mesos que es diu Lluna. Està com una cabra, però és l'entretiment de la casa... la pobra gata de 12 anys es passa el dia sent perseguida per aquesta trapella i es defensa bufant-la però no es dóna per entesa la molt boja!
Bé, avui he parlat sobre la meva fauna. Potser d'aquí a una dies escric sobre la meva actual "flora". Ara estic en un pis de lloguer amb un jardí de veritat i és massa les coses que hi passen... Heu llegit "El dia dels Trífids"? En castellà crec que es diu "La invasión de los ultracuerpos"?
Doncs ja sabreu perquè ho dic ;)
La Mireia