La meva Flora?

ADVERTÈNCIA PELS LECTORS: aquest bloc dóna per fet que l'autora està en plenitud de facultats psíquiques. Tot allò que es diu és la realitat. Si més no, la que sosté l'autora. Qualsevol dany moral, psíquic i/o incredulitat manifesta, serà responsabilitat del lector. Qualsevol queixa sobre aquests escrits adreceu-vos al correu electrònic lamireiaestacomunacabra@quinmal.es
Gràcies.
Compte! Ara comença el meu relat...

La meva Flora

He de tenir una conversa seriosa amb les plantes del meu jardí... Descripció del jardí: 10 metres d'ample i uns 50 metres de llarg. Repartit en dues zones: la del davant, amb gespa, forma quadrada i envoltada de diferents plantes, flors de temporada i unes vinyes enfiladisses amb raïm de dos tipus.
La part següent, després d'un petit mur, una zona agreste amb un passadís central i arbres fruiters a les dues bandes.
Això és la teoria... la pràctica és que tinc un jardí, perdó, el jardí em té a mi! I està ben torrat! No es va cremar,no, simplement la Flora que hi ha està com un llum...
Això de tenir una conversa amb les meves plantes pot semblar de bojos però, molta gent els hi parla no? Diuen que els va bé pel seu creixement...
Però, a veure... És que el meu jardí em pren el pèl! Com no li pregunti perquè em fa certes coses no entenc res del que passa. Un encís: parlar amb les plantes no és de bojos (de moment) però que escoltis que responen potser ja és sospitós. Jo sóc de les que només els hi parla ;)
Quan vaig arrivar al pis, el jardí era un Caos, però caos caos!
Tot era ple de branques seques o marcides y tot el terreny recobert de matoll i males herbes de mil- i- una llavors, totes punyeterament resistents a la poda encara que les arranqués d'arrel. Si es que no vaig saber que hi havia fruiters fins unes setmanes després de la supermudança de la meva antiga llar (mira que reunim trastos per Déu!).
M'allargo massa però és perquè us situeu quan explico alguna cosa del jardí, que em té a mi.
Ara està cuidadet, regadet, ordenadet i... o hi ha follets gamberros (cosa improbable, crec, la part d'adalt encara està molt tupida com per veure bé el terra), o tinc uns arbres completament confosos amb la seva identitat frutal:
un pruner que a l'any següent em dóna peres, un cirerer que floreix després que ho facin tots els altres (no figura que és el que anuncia la proximitat de la primavera?), un arbre que estava mort dos anys li surten fulles a l'hivern quan m'han assegurat que és de fulla caduca, és a dir, que perd les fulles a l'hivern (si vol és clar) i etc etc. Ah! dins de l'etc incloc que el pruner barra perer, torna a ser
pruner l'any que li vingui de gust!
Ja ho sé, tot s'acabaria si contractés un bon jardiner però, primer: és supercar per a mi, segon: qui vol un jardí "moníssimo de la muerte" però tant aburrit que cada dia és igual?
Jo no. Visc de les sorpreses que em dóna dia a dia i, si algun dia a les plantes i arbres del jardí que em té, se'ls hi acudeix parlar-me (i que jo ho entengui) espero que sigui perquè la Naruralesa és sàvia i ha aprés el català o, en altre cas, que ja se m'ha anat del tot el poc senderi que creia que tenia.
Si més no... crec que hi ha manicomis, perdó, Centres de Repós, que tenen uns jardins arranjadets, regadets, pulidets... i, sobretot, que són cuidats per personal profesional!

Tit-titit-tit ÚLTIMA HORA! Els malalts dels Centres de Repós tenen una terapia OBLIGATORIA de tallers de jardineria...
Ai, mare!
La Mireia